Pintura amb matèria.
Art pictòric per a tots els públics, fins i tot per a cecs, un concepte innovador.



Definició de la Tiflologia i la pintura Tiflològica segons Rafel d'Olot.


La Tiflologia és la ciència que estudia les condicions i els problemes de les persones amb discapacitat visual (cecs i deficients visuals), per tal d'identificar la forma d'aplicar la seva plena integració social i cultural. El terme tiflologia consisteix en les paraules tiflo-(de "a cegues" els typhlós grec) i-logia.
Va aparèixer a Itàlia a mitjans de la dècada dels 40 i originàriament significava la disciplina que estudia les condicions i problemes dels cecs, sobretot en relació amb la seva integració en el món del treball. Des de la segona meitat dels anys vuitanta, la definició de tiflologia també s'estén a l'estudi de les condicions i els problemes de les persones amb baixa visió, ja no només es referia únicament a l'ocupació, sinó a les diferents àrees i situacions, com l'estudi, l'oci i la vida domèstica.
L'originalitat de les obres de Rafel d'Olot, es dóna perquè són pintures altament cridaneres per vidents i al mateix temps, aquestes peces són accessibles al tacte, capacitades per ser observades per les persones cegues o amb visibilitat limitada, i per tant, tiflològiques.


Com sorgeix la idea de la pintura per a persones cegues, i alhora el convit a que absolutament tothom pugui tocar l'Art.


Jo Rafel, en el moment d'escriure aquestes paraules, sóc pare de dos fills, Arnau de 14 anys i Tura de 14 mesos. El meu fill Arnau, sempre em dóna la seva opinió sobre les obres que veu passar per l'estudi, i fins i tot de vegades, se'n queda alguna. La meva filla Tura, porta unes setmanes que ha començat a caminar, i es limita a tocar-ho tot, només tocar-ho tot. I és just aquí on trobem el principi d'aquesta aventura.
Tot el que hagi visitat l'estudi d'un pintor, haurà comprovat que les obres tenen vida pròpia, formen una comunitat i estan organitzades per racons, o per terra amuntegades les unes sobre les altres com si d'una gran família es tractés. Justament, en una obra que sobresortia per sobre de les altres, va arribar la petita Tura i es va submergir plenament utilitzant simplement les mans, seguint els punts i les línies i emetent un expressiu so de satisfacció.
Tura va ser captivada per l'obra, i només tenia 14 mesos. Aquí em vaig preguntar què va ser el que ella havia notat en l'obra i perquè la tocava minuciosament. Ella acabava de tenir una experiència tàctil sensacional i única fins al moment. Amb el seu tacte, i sense haver vist abans un bosc, ella notava les arrels d'aquells arbres, i el gruix de les branques que acariciaven aquell cel lluminós i net.
En aquest moment, em va passar pel cap que l'obra podria ser observada fins i tot, amb els ulls tancats i és aquí on comença l'autèntica bogeria.
Clarament, observo que estic innovant en l'elaboració d'un estil pictòric capaç d'arribar a les ànimes de persones que no poden utilitzar la vista. Aquí, he trobat l'adequació entre el contingut i la forma. D'aquí sortirà una nova visió de la realitat, una visió tàctil i inusual fins ara, tant per a cecs infantils, com per a cecs adults i també, per un públic en general.
En poc temps estic convençut que la humanitat guanyarà terreny a la foscor que de vegades sembla envoltar-la. Ara, amb el descobriment d'aquest nou estil pictòric, s'aconsegueix l'inabastable fins ara. S'obté un nou annex del poder sobre la natura, un poder potencialment il·limitat, obert a la ment de l'espectador visual i també tàctil.
Aquest descobriment constitueix una de les arrels de la màgia i, per tant, un avenç en el món de l'Art.
L'obra ha estat provada amb un gran resultat, per diferents persones cegues, a través del departament de cultura de la ONCE, a la seu Barcelona.
Posteriorment ha set exposada amb finalitat tàctil, i amb gran acceptació, una col.lecció complerta d'aquestes pintures a diverses ciutats europees.

Rafel d'Olot.